Com és Gurb a inicis del segle XX. (2na rev ind).

A principis del segle XX, Gurb seguia sent un poble més primari. On un tant % molt alt el representaven pagesos.

A aquella època, bàsicament només hi pesaven 5 carreteres que eren: de Vic a Gironella, de St. Bartomeu del Grau a Vic, de Ribas a Barcelona, de Vic a Olot i la de Vic a Roda. (La carretera de St. Bartomeu del Grau es va construir a principis del segle XX i va costar unes 270.000 pessetes).

A aquella època només hi havien 3 fàbriques: Una era de filatures, que es situava prop de l’Ajuntament de Gurb. L’altre, Cristalls Barnolas, situat molt prop del C/St. Roc. Per últim, la Colònia Malars, que és una antiga colònia tèxtil ubicada al terme municipal de Gurb i se  situa a al costat de Ter Plàstic Reciclings.

Els canvis de la guerra civil van ser el moviment migratori de les masies cap a les ciutats, o dit d’altra manera de l’agricultura a la indústria, la qual va provocar que el nombre d’habitants de Gurb quedés estancat durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, amb la influència de la Guerra Civil. Com que els homes havien d’anar a la Guerra Civil, les dones es van haver d’incorporar a les indústries.

L’arribada del tren l’any 1875 ja havia estat determinat per la integració de la Plana de Vic al mercat espanyol. Per altra banda, les tensions acumulades a l’entorn de la propietat de la terra i les seves formes d’accés es van manifestar de forma contundent durant el període de la Guerra Civil i durant el primer franquisme. Van proposar que es fes carbó per destinar els diners obtinguts a obres. Algunes persones eren del poble considerades de dreta eren empresonades i d’altres assassinades a mans de grups incontrolats provinents d’altres localitats.

La indústria a Gurb era fins a l’últim quart del segle XX, predominaven les activitats agrícoles i ramaderes. Ple de cases rurals i camps ben treballats eren les vistes dels pobles de la Catalunya vella i del desenvolupament agrícola de la Plana de Vic.

Des de fa ja dues dècades, la majoria de les explotacions agrícoles i ramaderes han convertit la producció agrícola en una cosa més de la ramaderia bovina i porcina. El fet que al municipi on només hi visquin el 0,03% de la població de Catalunya produeix el 4% de la llet del país mostra la importància del sector.

El paisatge rural de Gurb s’ha vist alterat per dues realitats emergents: la construcció del nucli urbà de població i l’establiment d’un gran nombre d’indústries, tallers i altres negocis. 315 cases al nucli urbà repartides entre 54 carrers.

Moltes masoveries han estat abandonades o convertides en cases d’estiueig, ja que pocs fills segueixen la tradició dels pares, fet que en molts casos ha creat una manca de relleu generacional de les explotacions agrícoles.

Gurb:
Sector: Ocupats % Osona % Catalunya %
Agricultura 149 9,24 6,34 3,68
Indústria 1.114 69.11 50,16 36.21
Construcció 62 3,85 7,97 8,23
Serveis 287 17,8 35,53 51,89

Font: Anuari Econòmic Comarcal del 1997, de Caixa de Catalunya.

Les característiques principals del segle són A principis de segle XX, bàsicament el que més es potencia a Gurb era el sector de la pagesia. Cal destacar que aquesta època hi va haver molta “mecanització” en el sector primari i va ser quan es va començar a abonar els camps amb fems i purins, també va ser quan van sortir nous cultius i amb els tren el venien, per altra banda també es van posar moltes granges noves. Tres curiositats de principis del segle XX: La carretera de St. Bartomeu va costar 299.053 pessetes. El segle XX hi va haver molta modernització en moltes coses. Aquests van ser els inventaris per béns municipals de l’any 1925.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *