La millor web de Gurb
La Colònia Malars és una antiga colònia tèxtil ubicada al terme municipal de Gurb, a la comarca d’Osona, entre els rius Ter i Gurri.
La fàbrica de Malars destaca en l’indústria de Gurb, i fa servir energia hidràulica, que es fa gràcies al riu Ter. Les primeres notícies són de l’any 1521. Durant la guerra, és va aterrar gairebé tota la colonia i a l’any 1963 es va reconstruir.
creixement industrial?
Sí, la Revisió de les Normes Subsidiàries del Planejament de Gurb aprovades al 2003 va preveure un creixement industrial ordenat del nucli urbà.
On es situen les indústries actualment?
Actualment, les indústries es situen a tres polígons: al polígon Mas Galí, Mas Beuló i Sot dels pradals
Quines carreteres hi ha?
Principalment, hi ha la C17 i la C25, i seguidament, hi ha les carreteres secundàries que són la carretera de Roda C153, la carretera de Manlleu B522 i la carretera de Sant Bartomeu BV4601.
Tipus d’indústria (%)
Agroindustrial 34,4%
Activitat comercial 4,7%
Activitat d’espectacles o recreatives 1,6%
Hostaleria o restauració 4,7%
Gestió de residus 1,2%
Activitat serveis 20,7%
energètica o mineia 0,2%
Industrial 15,1%
L’empresa es va crear a princiìs del 1872, aquest any va néixer a la ciutat barcelonina de Vic una petita empresa familiar: Xocolates Arumi. La companyia elaborava xocolata per a clients de la zona i, a poc a poc, va anar personalitzant els seus productes per satisfer els gustos i necessitats dels seus clients.
Un segle més tard, una empresa familiar va comprar Chocovic i la va convertir en una fàbrica de xocolata especialitzada en pastisseria i bomboneria artesana. El 2009, Chocovic va entrar a formar part de el grup Barry Callebaut, el major fabricant mundial de cacau i productes de xocolata d’alta qualitat. Avui Chocovic suma els avantatges de pertànyer a un gran grup amb el coneixement tècnic i l’experiència de la seva llarga tradició xocolatera.
Casa Tarradellas és una empresa catalana dedicada al sector alimentari creada per Josep Tarradellas el 1976. Es troba a la comarca d’Osona, concretament a Vic
. L’empresa està especialitzada en la comercialització d’embotits i productes frescos. Fabrica pizzes de 13 receptes diferents, bases de pizza, packs de dues pizzes de mida reduïda, massa de pasta de full, fuets, 3 tipus de llescats de pernil, llescats de bacon, 12 tipus de patés diferents i també fa bikinis. El 2015 va facturar 859 milions d’euros.
El fundador de la granja Armengol es diu: Ramon Pujol Grau, es va crear vora el 1951. Aquesta empresa és va crear perquè Ramon Pujol Grau, tenia un germà gran que era l’hereu de la finca de l’Armengol, una finca molt gran i aquella finca hi tenia una granja de vacas que la cuiden entre els 2 germans.
El germà gran, un dia va anar a Barcelona a portar la seva mare a el metge, ja quan tornaven, va parar un moment per comprar algunes llaminadures per els seus fills, quan estava travessant una, carretera va patinar i amb el cap va picar en l’acera i va cadar mort en l’acte. Des de a les hores, Ramon Pujol Grau és va tenir de cuidar de la granja sol i també de les dues famílies, la seva i la del seu germà.
Ell va tenir una idea que va estar fer una lleteria on vendre la llet de les seves vaques i fer algun producte amb la llet, sense haver de necessitar l’ajuda de ningú. L’actual propietari és Ramon Pujol Grau, però ja no hi treball ni porta res ja que té 93 anys, qui ho porta tot i qui serà el futur propietari, és Joan Pujol Massaguer.
La meitat del segle XX es pot considerar l’etapa del transport degut a la creació de la gran carretera d’Osona l’Eix, per la immensa quantitat de carreteres que ja començaven a haver per els entorns de Gurbi la gran utilitat que tenien i també perquè el comerç, en aquella època, no va tenir un gran canvi ja que hi havia petits comerços. Encara que l’eix no es comencés a construir cap a la dècada dels 90, durant tot l’època ja s’anava preparant i la societat ja s’estava mentalitzant per el gran canvi que es produiria en el municipi.
En aquest segle la principal forma d’energia era el petroli. En el tema de les empreses, totes eren derivats a l’agricultura estan molt relacionades en tot el món dels animals.
Carretera:
Aquesta època es pot dividir en dos grans etapes, la d’abans de la construcció de l’eix i el després.
Durant l’època abans de la creació de l’eix el que s’observava principalment per el transport no era ben bé carreteres. Degut a que hi havia molts de camins que unien les masies entre elles, els camps i les poques carreteres. En Aquestes carreteres, que eren principalment les que venien del nord i que creuaven Gurb per arribar a Vic o les més properes per enllaçar-les des de camins, eren les següents: la (C-153) de Roda, la (L-522) de Manlleu, la (N-152) de Sant hipòlit i Ripoll, la (BV-4601) de Sant Bartomeu del Grau. A part de les carreteres també es podia observar la via ferroviària que anava des de puigcerdà i les terres de la Cerdanya i el Ripollès fins a Barcelona passant per Vic.
El gran canvi i la nova etapa en el transport i les carreteres que es va produir en els anys 90, on Gurb tenia 25 carrers, avingudes i passatges, unes quantes urbanitzacions i 424 habitatges i alguns d’aquests eren masies. va ser la creació de l’eix que va produir un gran canvi. Però sense treure la importància de les altres carreteres que actualment encara s’utilitzen amb molta freqüència sense haver d’utilitzar l’eix.
La creació de l’eix va a portar moltes coses a favor com ara accessos a llocs com a Manlleu o a Sant Bartomeu per la gent de fora de Gurb, una més bona comunicació entre veïns i la principal carretera per el comerç i la producció on Osona i principalment Gurb serà la càrnica. Però, per altre banda, va aportar moltes coses negatives per la seva ocupació en el municipi. Va aportar una recuperació negativa, despesa i destrucció per a l’ecosistema, les terres de conreu i dificultat per accedir en algunes d’aquestes.
Una de les altres coses a part que va aportar l’eix en el municipi que no sigues per a la comunicació va ser millores en la urbanització i moltes revisions per controlar el creixement del nucli urbà.
Fàbriques:
Els podrien destacar tres grans fàbriques que són Casa Tarradellas, ChocoVic i Diemen.
El cas de Tarradellas fa 25 anys, o sigui al 2000, va començar amb el món dels embotits. Però el seu origen va ser en el 1997 amb les pizzes fresques. ChocoVic es va introduir en el 1872, però amb un altre nom. Degut a que el 1977 va canviar el nom per l’actual. Aquesta empresa des de sempre s’ha dedicat a la xocolata. Per últim, Diemem, va ser una empresa que fabricaba elements i objectes electrònics que va ser creada en l’any 1962.
Zones industrials:
Les Zones Industrials es podien destacar 6 zones importants on es dividien en dues parts les que estaven a prop del nucli del municipi i les que quedaven més lluny.
Les que quedaven a prop se’n poden observar 3 que eren Sant Roc amb 25.525 m2, els polígons antics de Mas Galí amb 91.875 m2 i el nous polígons de Mas Galí amb 256.194m2.
Per altre banda, observem les zones més distàncies del municipi que eren el sector de la carretera de Sant Hipòlit amb 91.617 m2, el d’Osona Parc amb 34.550 m2 i el sector del carrer de Sant Jordi amb 30.000 m2.
Canadell, Gerard et altres. Gurb. Un poble arrelat a la terra. Barcelona: ROL-PRESS, S.L., 2002.
| Zona industrial | Superfície (m2) |
| Sector St. Roc | 25.525 |
| Sector Carretera de St. Hipòlit | 91.617 |
| Sector Carrer de St. Jordi | 30.000 |
| Sector Osona Parc | 34.550 |
| Polígon Mas Galí (antic) | 91.875 |
| Polígon Mas Galí (nou) | 256.194 |
Industries:
Abans d’aquesta època, la meitat del segle XX, ja s’observen petites indústries. Però en aquest es va donar a conèixer la primera nau industrial que, exactament, va ser llicenciada a l’octubre del 1967. Els tipus d’indústria que hi havia era El tipus d’indústria que hi havia eren Tèxtil, de tints, caldereria grossa, taller, producció i distribució elèctrica, alimentació Càrnica, pinsos, compostos i bigues i ciments. Aquests d’indústries eren les que treballaven les empreses més triomfadores i les pioneres a la zona de Gurb.
A partir del segle XX, hi ha hagut un creixement industrial, la Revisió de les Normes Subsidiàries del Planejament de Gurb aprovades al 2003, va preveure un creixement industrial ordenat del nucli urbà. Actualment, les indústries se situen a tres polígons: al polígon Mas Galí, Mas Beuló i el Sot dels pradals.
Pel que fa amb les carreteres, principalment les més importants que hi ha , hi ha la C-17 i la C-25, i seguidament, hi ha les carreteres secundàries que són la carretera de Roda C-153, la carretera de Manlleu B-522 i la carretera de Sant Bartomeu BV-4601.
Indústries:
L’arquitecte de Gurb, parla d’un creixement espontani i un dirigit.
Ambdos son molt diferents: l’espontani és un creixement d’industries no desitjat a un lloc no corresponent. I el dirigit és un creixement d’industries que ha estat preparat, i estan al lloc on corresponen.
Aquest territori es divideix en:
Sol rústic (pagès), Sol Urbà i el sol Urbanitzable. Les quals poden ser: Indústries o residències.
Planificació del teixit industrial al nucli urbà:
La Revisió de les Normes Subsidiàries del plantejament de Gurb aprovades el 2003, va preveure un creixement industrial ordenat en el nucli urbà.
Distribució de l’activita industrial de Grub:
En aquest gràfic, es pot obvservar que l’activitat més present al municipi de Gurb és l’agroindustrial amb un 34,4% del sector industrial de Gurb. Seguida de l’activitat serveis amb un 20,7% i la industrial amb un 15,1%. Les més minoritàries són les activitats energètiques o mineria, gestió de residus o espectacles i recreatives.
I en aquesta taula, el número d’activitats per sector econòmic:
Malars al segle XIX:
Fotos de semblança a Gurb, segle XX
Gurb al segle XXI: (Actualment)
Mapa de Gurb al s. XIX:
Mapa de Gurb 1a meitat del s. XX:
Mapes de Gurb a la 2a meitat del s. XX:
Mapa de Gurb a la 2a meitat del s. XX: 1950
Mapa de Gurb a la 2a meitat del s. XX: 1990
Mapes de Gurb al segle XXI: (actualitat)
Mapa de Gurb al segle XXI: 2004
Mapa de Gurb al segle XXI: 2010
Mapa de Gurb al segle XXI: 2018
A principis del segle XX, Gurb seguia sent un poble més primari. On un tant % molt alt el representaven pagesos.
A aquella època, bàsicament només hi pesaven 5 carreteres que eren: de Vic a Gironella, de St. Bartomeu del Grau a Vic, de Ribas a Barcelona, de Vic a Olot i la de Vic a Roda. (La carretera de St. Bartomeu del Grau es va construir a principis del segle XX i va costar unes 270.000 pessetes).
A aquella època només hi havien 3 fàbriques: Una era de filatures, que es situava prop de l’Ajuntament de Gurb. L’altre, Cristalls Barnolas, situat molt prop del C/St. Roc. Per últim, la Colònia Malars, que és una antiga colònia tèxtil ubicada al terme municipal de Gurb i se situa a al costat de Ter Plàstic Reciclings.
Els canvis de la guerra civil van ser el moviment migratori de les masies cap a les ciutats, o dit d’altra manera de l’agricultura a la indústria, la qual va provocar que el nombre d’habitants de Gurb quedés estancat durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, amb la influència de la Guerra Civil. Com que els homes havien d’anar a la Guerra Civil, les dones es van haver d’incorporar a les indústries.
L’arribada del tren l’any 1875 ja havia estat determinat per la integració de la Plana de Vic al mercat espanyol. Per altra banda, les tensions acumulades a l’entorn de la propietat de la terra i les seves formes d’accés es van manifestar de forma contundent durant el període de la Guerra Civil i durant el primer franquisme. Van proposar que es fes carbó per destinar els diners obtinguts a obres. Algunes persones eren del poble considerades de dreta eren empresonades i d’altres assassinades a mans de grups incontrolats provinents d’altres localitats.
La indústria a Gurb era fins a l’últim quart del segle XX, predominaven les activitats agrícoles i ramaderes. Ple de cases rurals i camps ben treballats eren les vistes dels pobles de la Catalunya vella i del desenvolupament agrícola de la Plana de Vic.
Des de fa ja dues dècades, la majoria de les explotacions agrícoles i ramaderes han convertit la producció agrícola en una cosa més de la ramaderia bovina i porcina. El fet que al municipi on només hi visquin el 0,03% de la població de Catalunya produeix el 4% de la llet del país mostra la importància del sector.
El paisatge rural de Gurb s’ha vist alterat per dues realitats emergents: la construcció del nucli urbà de població i l’establiment d’un gran nombre d’indústries, tallers i altres negocis. 315 cases al nucli urbà repartides entre 54 carrers.
Moltes masoveries han estat abandonades o convertides en cases d’estiueig, ja que pocs fills segueixen la tradició dels pares, fet que en molts casos ha creat una manca de relleu generacional de les explotacions agrícoles.
| Gurb: | ||||
| Sector: | Ocupats | % | Osona % | Catalunya % |
| Agricultura | 149 | 9,24 | 6,34 | 3,68 |
| Indústria | 1.114 | 69.11 | 50,16 | 36.21 |
| Construcció | 62 | 3,85 | 7,97 | 8,23 |
| Serveis | 287 | 17,8 | 35,53 | 51,89 |
Font: Anuari Econòmic Comarcal del 1997, de Caixa de Catalunya.
Les característiques principals del segle són A principis de segle XX, bàsicament el que més es potencia a Gurb era el sector de la pagesia. Cal destacar que aquesta època hi va haver molta “mecanització” en el sector primari i va ser quan es va començar a abonar els camps amb fems i purins, també va ser quan van sortir nous cultius i amb els tren el venien, per altra banda també es van posar moltes granges noves. Tres curiositats de principis del segle XX: La carretera de St. Bartomeu va costar 299.053 pessetes. El segle XX hi va haver molta modernització en moltes coses. Aquests van ser els inventaris per béns municipals de l’any 1925.
